Fardatxin..

Be, ahir me va pasar una cosa curiosa i extranya, suposo que despres de llegir-lo se vos posaran els pels com a escarpies.

Feia 3 dies que veia un fardatxet en el cuarto de bany de dalt, però no volia matarlo, esperaba q ma mare se'l trobara i faiguera las veces, en el matamosques.

Ahir, doncs ja era com de casa fardatxin, i el vaig agafar a la ma, sentir les seues potetes, les seues ventosetes, en el meu dit, va ser algo extrany, però a la volta no me va donar asco, vaig dubtar entre soltarlo al carrer o quedarmel de mascota, li vaig pasar el dit per la seua esquena aspreta i el vaig dixar correr.. qui sap si algun dia me'l tornaré a trobar..

Li dedico el post, a la meua xiqueta
VieTnaMita, espero que ta mare no
t'haja fet el cap a la cera..