"I quant arribe la hora de la fugida, trencaré amb aquesta vida i amb la seva hipocresia..curaré la ferida de la vida..i ballaré la melodia de la dança d'un nou dia.." Esperant..(Obrint Pas)

Suposo que de vegades no ens donem compte de les coses que ens pasen, de les coses que ens envolten, els dies son tots iguals, et lleves vas a treballar, tornes a casa dines, sense donar-te compte es torne a fer fosc, i aixina dia darrere dia, tan sols et dones compte de les coses quan es torna tot fosc, quan trobes a faltar no haver fet res per a que aquest dia fora diferent..

Però de vegades la foscor et troba vivint el dia, et troba lluïnt la llum interior, qui diu que es fosc? jo no vec enlloc la foscor..


Cada dia que pasa es diferent, ens poden parèixer iguals, però no ho son, tots els dies tenen alguna cosa que els fa diferents, qualsevol anécdota, qualsevol pensament, es diferent..

Jo mentrestant continuaré esperant..