Yo, yo misma, simplemente yo...

Avui m'he quedat un poc parada, un poc en shock, crec que m'ha pasat igual que quan vaig vore el meu nom imprés en els apunts d'eines informàtiques per a la documentació, primer em vaig quedar com res i després vaig tornar a rellegir, aquella vegada la dels apunts era jo.

Aquesta vegada tan sols s'ha tractat d'una macabra coincidència, o qui sap si jo realment anava en aquell vagó i ara estic però no estic, com en "ta muertos como yo".

El meu nom es prou comú, fins ara tan sols coneixia a un altra Laura Edo, a la meua cosineta que viu en Luxemburgo, suposo que deu d'estar enorme, en la de segles que fa que no la veig, pille un poc lluny la veritat :) no se pq em van copiar el nom, suposo que els deguera agradar. Extranyes coincidències sense més, en l'altra feina el meu company de feina tenia els mateixos apellidos que jo, i no erem res, la veritat es que hi havia un poc de catxondeo per si muns pares tenien fills amagats per casa jeje, coincidències, la vida es un cúmul d'extranyes coincidències.

Avui tinc moltes coses, per les quals lamentar-me, però tan sols diré que m'alegre de no haver sigut jo.