Aquest cap de setmana vaig anar a vore un campionat de tir i arrosegament, la veritat es que no se per a que vaig, bé si per a vore patir els animals i dir-lis animals als seus amos quan els peguen alguna barrada.
Em vaig fixar que el cavall avança mes troç com mes currats estiguen els insults que diga el seu amo, vaig sentir de tot, desde em cagon la puta aca, fins a em cagon "deu reconsagrat", parlant d'això ens vam trobar a una tia de ma mare allí i em va contar una de les històries del meu iaio, que era tremendo per a contar coses, se les sabia totes, doncs resulta que la història diu així, resulta que una vegada van dur al obispo de valència fins a barcelona en carro i a l'altura del meu poble es va parar i no hi havia manera de fer-lo arrancar, total que el bisbe va preguntar que perque estaven parats i li van dir q les aques no estaven acostumades, a caminar tanta estona sense q els digueren res, que acostumaven a dir-los coses per a que corregueren i com tenia pressa els va dir vosaltres feu, no patiu, total que els que duien el carro van començar: " em cagüen el bisbe, que en lo gros que ès no ens deixa descansar" total que les aques, fins a Barcelona ja no van parar jeje..
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Estoy de acuerdo contigo , no me gusta el tiro y arrastre, lo odio, pero si te fijas la relacion del amo co el caballo es muy extraña, lo quiere y lo cuida, pero lo maltrata hasta el extremo para sacar el maximo de el.... quizas seamos asi porque los seres humanos no somos demasiado racionales.
Publicar un comentario