Y no lo se...y yo que siento

te miro y pienso...

No se pq retumban en mi cabeza la voz d Manolito Chinato, quien es ese¿? supongo q alguno os preguntareís, para sacar de dudas, nada mejor q escuchar, Extrechinato y Tú.

Supongo q estoy como la canción más o menos. Las neuronas, q son pocas, con el calor se van muriendo. Ya oigo retumbar en mi cabeza el ECO.

Pero parad! estaros kietas, no me golpeeís mis adentros jeje (jaqueca)

Que hago escribiendo en castellano, pues no lo se! cosas raras q me pasan...

Ja llueix el sol

El vec aparèixer detràs dels núvols,
 espesos i grisos a la vegada foscos,
que ens impedeixen vore el nostre voltant,
 q ens ofusquen,
 q ens ho fan vore tot negre,
ni un raig de llum,
ni un petit alé de vida...
 
Però s'ha esvaït la tormenta,
de nou torne la calma...
 
http://mariadelmal.blogspot.com
 
http://calaixdesastre.blogspot.com
 

es diumenge

Està núvol, avui tan sols ha eixit una estona el sol, pq es deu d'amagar, a qui no deu de voler vore? igual està picat per alguna cosa i prefereix quedarse en casa. Rondinant..

Ja no se ni lo que dic, estic en fase rem, kina son!!!

romanie romanie, dragostea din tei...

Plou...

Volia escriure alguna cosa trista, he sentit fa una estona una cançò i m'he posat un poc xof!, ara no recordo com dia exactament el troç de lletra q volia escriure. Crec q deia << tot pasa però l'amor no es mou >> tratava sobre la vida i la mort, sobre el passat i el present..

Suposo q reflectia el fet, de que quan perdem a algú, ja siga realment o metafóricament. Plorem de impotència de ràbia per no poder tornar-lo a recuperar. Ja q això no depen de nosaltres..sinò que ens ve donat..

Estic trista, no ho se, no se com estic, melancòlica potser. Sóla, pot ser també. Però al cap i a la fi, la soletat la fem nosaltres mateixos...

Me fa falta un xupitet raro!!

Osea..osea...

Suposo que ésta ocurrència només m'ha passat a mi per el cap. Abans parlant de catxondeo, se ma passat per el cap lo de osea Borja osea, o en su defecto osea Mari osea..q m'ha pasat per el cap, doncs està fàcil la cosa, el llenguatge dels pijos incite a la anorexia.

Osea= conjunt de ossos, en el osea Mari osea, se incite a la anorexia o a la bulimia, el primer es per a dir q està prima, però el segon afirme q no ho està prou.

Suposo q estes coses només se me poden pasar a mi per el cap, però ja me direu q vos pareix la meua reflexió.

Vaig a apagar al meu pesesito q sino nadarà pronte q ja està rellampegant

No me llames Dolores llamame Lola

Esta frase me la va dir fa un parell d'anys la meua gossa jeje, desde llavors li diem Lola jaja

Com podeu vore estic un poc rallada, entre el mal de cap i coses q pasen al meu voltant, m'agradaria pegar-me un pessic i poder despertar.

Estic mirant per la finestra i en els tarongers del costat hi ha un peazo pardar, ara no recordo com es diu, es negre i de color cru, de la medida de un loro i no parle, per lo q no es un loro, serà una abubilla? la veritat es q esta fent equilibris en una rameta. Una de les coses q m'agraden de la meua habitació d'estudiar jeje son les vistes, sempre puc vore els pardalets o pardajalitos jeje.

Acabo de mirar un altra volta lo de la nómina i verifico, pose: Subnormales, com es posible q a dia de avui encara s'utilitzen eixos barbarismes!!! es q acàs no son normals, jo crec q igual respiren com natros, i lo de ser normal o no normal, tots tenim alguna cosa que ens diferencie de la resta, sinò el mon sería molt, però que molt aburrit.

Me'n vaig a vore 7 vidas, a vore si me'n ric un ratet. Cuidevos molt.

No me llames Dolores llamame Lola...

..S3

Pareix tret de l'anunci d'una colonia, el meu títol, però crec q a tots ens envolta el estrés estos dies. Jo tan sols tinc ganes de q siga esta nit, i poder anar per ahi. Deixant l'absenta de costat, per cert, ara ja tinc la mateixa impresora q tú, vero, jeje.

Pero suposo q arribarà ésta nit i estaré feta merda, adormida com ara :'( snif, snif, jo q ja tinc ganes de fer-la llarga algún día. D'anar al ENMI o millor a l'AUTOPISTA. De fer excursions, se note q tan sols e xafat el poble una volta en ésta setmana. La meua vida es pot traduïr de la següent manera, del curro a casa de casa al curro, del curro a casa, i a dormir..i ESTOY MUY CANSADO HOY NO HE PARADO, DE TANTO JUGAR ESTOY AGOTADO...el meu despertador ;)

I pasar pedidos y mes pedidos, l'altre dia me vaig pasar la nit somiant q pasava pedidos, si no paro ni en casa ;) el programa es una merda, i estic agobiada. Tota la faena q he fet este matí, l'haguera pogut fer en un parell d'hores, si no fora tan lento...seu pren en mes tranquil·litat i a mi això m'extrese.

Be, vaig a aprofitar un poquet els 25 minuts q hem queden.

La monotonía conduce al tedio..

Molto benne

Estic com si m'haguera pres alguna substància psicotrópica, ja porto un parell de dies aixina, pa mi q va ser desde q me vaig fer els análisis, es q tinc mala sort, han tingut q fer el reconeixement en la fábrica només posar-me jo a currar com si no tinguera dies el any :)

Pq lo de molto benne, no recordo si s'escribia aixina, però vaig trobar roskilletes de les del seven up, de les rissaetes, en Fernando i estan de vicio jeje.

Per lo que gracie mille ;) per escoltar-me, per llegir les meues rallaes de bola... suposo q la culpa la te la música q ara estic ascoltant, no m'havia parat a sentir el disco de Tony aguilar, jeje llevant del canto del loco, els demés...:<

Me penso q servidora per avui se retire de davant del pc, q ja duc mes de 10 hores i els meus xullets o noten :(

Res es imposible, tan sols teu tens q proposar..